miércoles, 23 de abril de 2008

Feliç Sant Jordi!!!!!


Hoy se celebra en Catalunya una de las fiestas, para mi, mas especiales... Sant Jordi... Sant Jordi es el Patron de Catalunya y en su dia, en base a la famosa leyenda de la lucha de Sant Jordi contra el Dragon, se regalan rosas y libros... las calles se llenan de tenderetes que venden rosas y libros... y obviamente, se llenan de gente! Es un dia muy alegre y no hay quien no escape a dar un paseo por las Ramblas, Rambla Catalunya y Passeig de Gracia...
He ido a la web de la Generalitat para buscar la estoria de este dia tan entranable... y que tanto echo de menos...
Sant Jordi a Catalunya
Difícil d'entendre per a qui no l'ha viscut mai, la diada de Sant Jordi és una jornada festiva i popular en la qual les parades de llibres, les roses i, sobretot, riuades de gent, prenen els carrers de totes les localitats catalanes. La celebració no pot ser més senzilla: el ritual consisteix en, tot passejant, comprar una rosa, un llibre, o ambdues coses, per regalar a estimats, familiars i amics. Malgrat no ser festiu, la diada i el passeig obligatori omplen a vessar carrers i places tot convertint la diada en una singular festa nacional que se celebra en un dia laborable.
L'origen d'aquesta festa tan singular la trobem en una barreja de tradicions i costums d'èpoques diferents. Coincideix el fet que Sant Jordi sigui patró de Catalunya (de manera oficial des de l'any 1456, tot i que se'l venerava ben bé des del segle VIII), amb el costum, també medieval, de celebrar una Fira de roses o "dels Enamorats" al Palau de la Generalitat.
A aquestes celebracions més tradicionals s'hi va afegir el Dia del Llibre, instaurat a tot Espanya l'any 1926. La celebració literària va acabar fent mixtura amb les tradicions catalanes tot creant una diada de gran acceptació ciutadana.
Llegenda i tradició
La llegenda de Sant Jordi i el drac
Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians i per aquest motiu va ser ésser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi Romà i de seguida aparegueren histories fantàstiques lligades a la seva figura.
La gesta de Sant Jordi i el drac va fer-se popular a tot Europa cap al segle IX sota el nom de 'Llegenda àuria' i va ser recollida per l'arquebisbe de Génova, Iacopo da Varazze, més conegut com a Iacobus de Voragine, l'any 1264, en el llibre 'Legenda sanctorum'. En aquesta versió, però, la gesta passava a Líbia.
La versió de la llegenda més popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barberà) hi havia un drac terrible que causava estralls a homes i bèsties. Per apaivagar-lo, s'escollia per sorteig una persona que era donada en sacrifici al monstre. Un dia la sort va assenyalar la filla del rei, que hauria mort a mans de la fera si no hagués estat per l'aparició d'un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar. La tradició afegeix que de la sang vessada va néixer un roser de flors vermelles.
Aquesta mateixa llegenda, amb lleugeres variacions, es repeteix en les tradicions populars d'Anglaterra, Portugal o Grècia.
Llibres i Rosas
És molt difícil posar una data concreta que marqui l'inici de la tradició popular de regalar roses el dia de Sant Jordi. Ha de ser molt antiga, ja que és té constància de la celebració de la Fira de roses per Sant Jordi des del segle XV. Aquesta mateixa antiguitat tempta a buscar una relació entre una tradició popular i el simbolisme de l'amor cortès que representa la rosa, tot i que el costum de regalar flors existeix d'abans del Cristianisme i els romans celebraven pels volts del mes d'abril una festa floral dedicada a la deesa Flora.
La festa que ara coneixem té el seu origen en l'época de la Diputació del General i està lligada a la noblesa i els estaments dirigents que el dia de Sant Jordi celebraven una missa a la capella del Palau de la Generalitat, on també s'hi feia l'esmentada Fira de roses.
Tot i que la festa actual manté aquestes dues tradicions medievals: regalar la rosa i visitar la capella del sant, la diada ha anat incorporant més elements i, sobretot, s'ha convertit en una extraordinària expressió de cultura popular.

Dia del Llibre
El Dia del Llibre és bastant més recent. Segons algunes fonts, es va celebrar per primera vegada el 7 d'octubre de 1926. La idea original va ser de l'escriptor valencià afincat a Barcelona Vicent Clavel Andrés, que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. Poc després, l'any 1930, es va canviar la data pel 23 d'abril, per commemorar que aquest mateix dia però de l'any 1626, encara que segons diferents calendaris, van morir els escriptors Miguel de Cervantes i William Shakespeare. El 23 d'abril també van néixer o morir escriptors universals com Josep Pla (1981), Maurice Druon (1918), K. Laxness (1902), Vladimir Nabokov (1899) o Manuel Mejía Vallejo (1923).
La festa, que coincidia amb Sant Jordi, va arrelar a Catalunya al confondre's amb la festivitat de la Diada, mentre que gairebé va desaparèixer a la resta de l'Estat, on va deixar de celebrar-se a molts indrets o be es va mantenir de manera residual.
Per Sant Jordi es ven un percentatge força apreciable de la producció literària anual, fet que aprofiten les editorials per presentar-hi les darreres novetats, especialment, les escrites en català.
El 15 de novembre de 1995, en una conferència general que va tenir lloc a París, la festa del 23 d'abril dedicada a la literatura ha estat declarada per la UNESCO "Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor".

7 comentarios:

Marc Gasull dijo...

Mi más que querídisima Patty!

Impresionante blog! Me encanta! además me estas ayudando a mejorar mi nivel de portugues, que era 0! jejeje

Que puntazo con lo de Sant Jordi, a mi tb me gusta muchísimo, además este año hacia un tiempo espectacular, el centro estaba llenísimo! Además sumale los 10000 ingleses para ver el Barça - Manchester, que por cierto allí Sant Jordi se olvido de nosotros! Pero en fin, no siempre hay que esperar la ayuda divina! Ya somos mayorcitos!

Cuando veo las fotos de NY... me entra un envidia (sana!), estoy seguro que debes disfrutar muchísimo, independiente de la guerra de perros entre vecinos!

Eh! Se te echa mucho de menos por aquí! Y avisa cuando nos visites! Va?

Un abrazo muy fuerte!

Marchino!

Patty dijo...

Me alegro que te guste el Blog... pues me parece que eres el unico que lo lee y dejas comentarios... siga asi!! a lo mejor alguien mas se anima...

Si, la verdad es que cada dia disfruto mas, aunque echo mucho de menos Barcelona... aun no se cuando os voy a visitar... pensaba en ir en Junio, pero ya no se mas... te avisare seguro!!!

QUe mal lo del Barca, no?? ya estaba preparando un post para la final... :o((

Ademas, mi blog no podria quedar lejos de su "blog mentor" no?? como minimo el mismo nivel... pero, aun me queda... un dia llegare al nivel del tuyo!!

No dejes de leer...

Besotes
Patty

PS: Padreny y Silva llegan aqui dentro de... UNA HORA!!!! estaran por aqui una semana!!! Una ilu!!!

Bego dijo...

Yo también lo leo!!!...Patri!!. Me he entretenido poniéndome un poco al día, fotos de Año nuevo en Rio, barbacoa en casa de unos amigos, New York nevado, concierto Aretha Franklin ..todo pinta que estás bien.
Que conste que he hecho algún comentario en tu blog...pero por equivocación me metí en el mes de Febrero y ahí que me puse a aescribir como un loca.
Me parece bien que cuando vengas a España de visita pases por Barcelona, pero digo yo...a Madrid aunque sea "pa verme" dime que también vendrás...

Patty dijo...

Hola Bego!! Que guay recibir noticias tuyas!!! He visto que me has escrito en Febrero tambien... ya te contestare alli... sigas leyendo mi blog! estare siempre poniendo cositas aqui... :o))) cuando vaya a Barcelona, ya intentare irme unos dias a Madrid... besotes, Patty

Marc Gasull dijo...

Patty!

A partir de ahora voy a firmar Marquinho! Ya te dije que me faltaba bastante portugues!

Un beso!

MARQUINHO

cantoria dumbaiê dijo...

Putz! Em catalão foi um pouco mais complicado... heheheheh... mas a gente tenta, né?

Besitos, Bianca

Patty dijo...

Ha Ha Ha!!! No meu blog vale qualquer lingua... assim eh bom que a gente vai aprendendo linguas novas!!! Beijos